1. Perquè té sentit de l'humor: els capítols de 'Cómo ser mujer' en què descriu les misèries del trànsit cap a la maduresa física del cos la dona (l'adveniment de la regla, els pits i el pèl púbic), són hilarants.
2. Per la manera com aborda el feminisme: Moran defuig el discurs acadèmic a favor d'un de planer, en què la defensa de la igualtat entre dones i homes es tracta a partir de la quotidianitat. Potser és un discurs menys profund que el dels textos teòrics, però és molt vàlid per generar adeptes a la causa feminista. Tant entre les dones com entre els homes, als quals també convida a enfilar-se a una cadira, aixecar el puny i cridar: “Sóc feminista!”.
3. Perquè no té pèls a la llengua... i sí al pubis: La Moran passa de tabús. Per exemple, no té problemes per reivindicar el seu cony pelut quan critica la depilació púbica, que vincula a una indústria del porno fal·locèntrica. Tampoc no es talla a l'hora de qüestionar la maternitat com una experiència essencial en la vida de les dones (tot i que ella és mare) ni per oposar-se a la idea que un avortament és sempre traumàtic.
4. Perquè es va saber obrir pas en un món tan masculí com el periodisme musical: va començar la seva carrera al desaparegut setmanari 'Melody maker' –quan tenia només 16 anys– i va presentar un programa musical a la tele. Avui és columnista a 'The Times'.
5. Perquè és un exemple de 'girl power': Amb més de 530.000 seguidors a Twitter, és una de les dones britàniques més influents en aquesta xarxa social. Fa tuits de manera maníaca, però comparteix articles interessants sobre feminisme i parides per riure.
