Aquest dissabte 23 de maig tenim el sopar de tot l’equip de Primera Persona. Per celebrar, fer brindis a la salut de l’èxit del passat festival i començar a dir noms pel següent, cada vegada més grans i més irrealitzables a mesura que passa la nit, però que amb l’emoció del moment donarem per fets. La cosa és que després ens desplaçarem a l’Heliogàbal i estarem posant discos fins que ens facin fora. En Kiko Amat fa setmanes que vol punxar, té tantes ganes que som dimarts i ja ha preparat l’arsenal de hits que sonaran el cap de setmana, com a mostra la fotografia que il•lustra aquest post. Apunteu: The Bussines, The Claim, Newton Neurotics, Back to Zero... En Miqui Otero al contrari del Kiko, va punxar tres hores al Castell de Montjuic fa uns dies així que, com fas quan vas de viatge i no treus la roba de la maleta, vindrà amb discos molt similars: Chango Abellán, Chacho, soul i una mica de garajot). Finalment en Jordi Garrigós va anar a Londres a gastar-se tot el que encara no havia cobrat de Primera Persona en discos. Les darreres adquisicions d’un pound al Music & Video Exchange de Nothing Hill Gate sonaran acompanyades del seu populisme habitual que tant enerva als seus companys de sessió. Si no el segresten durant la nit o es dóna un cop molt fort al cap acabarà amb “Sparky's dream” de Teenage Fanclub.
De dotze a tres, aquest dissabte. Estarem els tres de Primera Persona a l’Heliogàbal. Quedi dit.
De dotze a tres, aquest dissabte. Estarem els tres de Primera Persona a l’Heliogàbal. Quedi dit.
