9 feb. 2016

AVANCEM SIS NOMS DEL CARTELL DE PRIMERA PERSONA 2016


Aquest matí hem presentat part del cartell de la cinquena edició del festival Primera Persona, el cicle cultural multidisciplinar que tindrà lloc els propers 6 i 7 de maig al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Com la resta de cartell, que sabrem en una segona –i definitiva- confirmació que anunciarem properament, aquests noms representen perfectament l’esperit creatiu del festival. A més, també volem anunciar-vos el desembarcament de Primera Persona a Madrid, a la seu de La Casa Encendida i amb una programació a mida que tindrà lloc el dissabte 7 de maig (properament s’anunciarà qui actuarà a la cita madrilenya).

Escollits personalment pels directors de Primera Persona, els novel•listes Kiko Amat i Miqui Otero, els primers artistes que confirmats són els següents:



James Rhodes (Londres, 1975)

James Rhodes va ser el primer nom que volíem amb nosaltres aquest 2016. Poques pàgines després de començar la seva autobiografia, Instrumental, editada en castellà per Blackie Books, teníem clar que seria un dels participants de la cinquena edició de Primera Persona. L’olfacte ens ha funcionat i el músic ja és un fenomen a nivell internacional. Pianista de gran prestigi, amb diversos àlbums de clàssica a les seves esquenes. Rhodes oferirà un dels seus recitals on interpreta al piano les seves peces de clàssica favorita, encapçalades per una explicació emocional i còmica de per què són tan importants per a ell.




Stephin Merritt (Canadà, 1966)

El canadenc Stephin Merritt és un dels indiscutibles grans talents pop dels darrers 20 anys. Els seus treballs en solitari, amb The 6ths i, sobretot, amb The Magnetic Fields són referències importantíssimes de la música popular contemporània. Treballs com Holiday, Get Lost i sobretot el meravellós triple àlbum 69 Love Songs han marcat una generació de públic i artistes. Delicadesa, melodia i nuesa pop per un dels grans noms d’aquesta edició, i que oferirà un concert únic a la ciutat.




Juan Marsé (Barcelona 1933) i Carlos Zanon (Barcelona 1966).

La presència d’un nom com el de Juan Marsé és d’aquelles que justifiquen fer aquest festival. Novel•lista multi-premiat, cronista de la Barcelona obrera i company de batalles de Manuel Vázquez Montalbán, Eduardo Mendoza o Terenci Moix. Marsé ens repassarà tota la seva carrera en una apassionant entrevista en directe perpetrada per Carlos Zanon, recent guanyador del premi Hammet de novel•la negra amb el seu Yo fui Johnny Thunders i que actualment es troba promocionant el seu nou llibre de contes, Marley estaba muerto (RBA) i és considerat com un dels hereus naturals de Marsé.



Renata Adler (Milan, 1937)

Per fi ha acabat un greuge històric i tenim la primera traducció al castellà de la Renata Adler, una de las grans assagistes nord-americanes dels 70 i 80. Redactora i crítica de cinema històrica del New Yorker, Adler ha destacat pel seu caràcter contestari i anti-coorporatiu. La seva primera novel•la traduïda al castellà, editada l’any passat per Sexto Piso, és Lancha Rápida, el brillant retrat d’una escriptora de Nova York als anys setanta. Aquest mateix mes, l’editorial publicarà una nova traduccio d’Adler, Oscuridad Total L’entrevistarà en directe la Begoña Gómez, una de les veus més interessants del periodisme cultural de Barcelona.



Aries (Bilbao, 1979)

Sota aquesta constel•lació s’amaga Isabel Fernández Reviriego, música polifacètica, fanzinera i artista en majúscules. Seguim la Isa des de fa anys, quan vam començar a escoltar les melodies pop de Charades, un dels grups independents més brillants de la dècada passada a l'estat. Ara en solitari i sota el sobrenom d’Aries, la bilbaïna amb residència a Galícia explora sonoritats electròniques sense perdre les harmonies sixties que l’han caracteritzat tota la seva carrera, trobant el punt on es troben The Association i Animal Collective. Vindrà al festival a presentar el seu tercer treball com a Aries, que es publicarà properament en edició conjunta entre La Castanya i K Records, el mític segell d’Olympia que dirigeix Calvin Johnson de Beat Happening.



8 feb. 2016

SE HACE SABER.


El festival Primera Persona 2016 ja està en marxa, es celebrarà el proper 6 i 7 de maig, com sempre, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Aquesta serà la cinquena edició del certamen, fet que ens fa especial il•lusió i que ens portarà gran novetats, alguna que us sorprendrà especialment. D’altra banda, demà dimarts a les 12h i al nostre compte oficial de twitter, anunciarem els primers sis noms que actuaran al festival. Atents.

19 may. 2015

AQUEST DISSABTE HO CELEBREM


Aquest dissabte 23 de maig tenim el sopar de tot l’equip de Primera Persona. Per celebrar, fer brindis a la salut de l’èxit del passat festival i començar a dir noms pel següent, cada vegada més grans i més irrealitzables a mesura que passa la nit, però que amb l’emoció del moment donarem per fets. La cosa és que després ens desplaçarem a l’Heliogàbal i estarem posant discos fins que ens facin fora. En Kiko Amat fa setmanes que vol punxar, té tantes ganes que som dimarts i ja ha preparat l’arsenal de hits que sonaran el cap de setmana, com a mostra la fotografia que il•lustra aquest post. Apunteu: The Bussines, The Claim, Newton Neurotics, Back to Zero... En Miqui Otero al contrari del Kiko, va punxar tres hores al Castell de Montjuic fa uns dies així que, com fas quan vas de viatge i no treus la roba de la maleta, vindrà amb discos molt similars: Chango Abellán, Chacho, soul i una mica de garajot). Finalment en Jordi Garrigós va anar a Londres a gastar-se tot el que encara no havia cobrat de Primera Persona en discos. Les darreres adquisicions d’un pound al Music & Video Exchange de Nothing Hill Gate sonaran acompanyades del seu populisme habitual que tant enerva als seus companys de sessió. Si no el segresten durant la nit o es dóna un cop molt fort al cap acabarà amb “Sparky's dream” de Teenage Fanclub.

De dotze a tres, aquest dissabte. Estarem els tres de Primera Persona a l’Heliogàbal. Quedi dit.



8 may. 2015

LA IDEA DEL SUR (per FRANCISCO CASAVELLA)


Recuperem aquest text publicat l’estiu del 2003 pel sempre anyorat Francis Casavella al Suplemento Verano del diari El Mundo. Una carta a Kiko Veneno, que avui tanca la primera jornada del festival PrimeraPersona 2015


Querido Kiko... Disculpa ante todo que me atreva a escribirte y a tutearte sin que nadie nos haya presentado. Disculpa también que la carta sea pública, aunque no vaya a rozar en ella otros límites que los de mi propia intimidad al rendirte la admiración más sincera.Una admiración que, formulada así, ya no parece ni admiración, ni nada, pero que, desde luego, es sincera y, por supuesto, y sobre todo, es admiración. Y que ya se extiende en los años. Porque corrían los últimos setenta, cuando escuché por vez primera La muchachita y Los delincuentes en Radio 3, arrebujado entre las sábanas, en una de esas habitaciones adolescentes que, como sus dueños, son todas iguales y todas diferentes. Enseguida me puse a buscar y, tras no pocas pesquisas, encontré el disco de Veneno (me costó 555 ptas.) y ya me hice por siempre fanático de la idea del Sur, algo que me gustaría contarte aquí entre otras cosas.