Welcome back

Com hem anat explicant darrerament a les xarxes socials oficials del festival, enguany hem començat a treballar al Primera Persona de 2014 amb més antelació que mai. Un festival que, com ja vam anunciar la setmana passada, tindrà tres dies i es celebrarà al CCCB els propers 8, 9 i 10 de maig.

A falta d’algun petit detall, el cartell està complet. Avui n’anunciarem una part d’ell, els primers noms de Primera Persona 2014.

CALVIN JOHNSON
Pare de l’indie lo-fi nord-americà. Amb les seves bandes (Beat Happening al capdavant) i el seu segell – K Records- ha estat una de les influències més importants de la música pop contemporània. A Calvin Johnson l’acompanyarà una banda formada per músics locals (Fred i Son, Don The Tiger, Evripidis Sabatis) que ja van actuar la passada edició amb Robert Forster de The Go-Betweens.



TRACEY THORN
Meitat femenina de l’inspirador duet anglès Everything But The Girl, combo originari de Hull i un dels precursors del jazz-pop. Des de 2007 seguint la seva carrera en solitari. Thorn mantindrà una conversa atípica amb Lucía Lijtmaer.



MANOLO MARTÍNEZ
Manolo Martínez és Manolo d’Astrud. Allunyat dels focus i ho seguirà estant una bona temporada. Arriba a Primera Persona per donar respostes en primera persona i cantar per darrera vegada en molt temps.



RAÚL CIMAS
Humorista, guionista, monologuista. Tot el que faci gràcia. Sortit de la factoria Muchachada Nui, Cimas aterra al nostre festival com si fos casa seva. Amb llibre nou (i editat amb Blackie Books), això sí.



SHEILA HETI
L'escriptora canadenca també serà protagonista a Primera Persona. Alpha Decay ha publicat en castellà la seva obra "¿Como debería ser una persona?", Heti és editora de les entrevistes de la revista Beliver.



NUEVA VULCANO
El grup en actiu més primera persona que existeix a la ciutat. L’Artur, en Wences i el Tato han tornat, amb un parell de cançonetes noves i un llibre de fotografies de gira. Ho celebrarem amb ells.



JONATHAN LETHEM
Lethem no és només l’escriptor de "Motherless Brooklyn", és un dels autors referents de la literatura nord-americana de la última dècada. Ciència ficció, novel•la negra, cultura pop, còmic. Tot és Jonathan Lethem, del que han traduït dues obres al castellà: “Huérfanos de Brooklyn” i “La fortaleza de la soledad”. El nord-americà serà a Primera Persona amb membres de la seva família.



IRVINE WELSH
Aquest ex-squater d’Amsterdam és un dels màxims exponents de la literatura obrera en primera persona. "Trainspotting" va ser una novel•la icònica i va crear uns personatges que l’acompanyaran de per vida.



Amb aquests 7 noms donem per acabada la primera ronda. No cal que diguem que ens morim de ganes d'explicar el que queda, però encara hem de tancar algun detall.

No deixin de seguir-nos a les xarxes socials oficials del festival (twitter / facebook) i en aquest mateix bloc per estar informats del totes les novetats de Primera Persona.

Cambio de Tiempo

Hem tornat i tenim moltes coses a explicar. No ho farem tot avui, però sí que avançarem dates, una novetat i la primera confirmació oficial de Primera Persona.

Per parts:

Manolo Martínez estarà a Primera Persona 2014. Ho ha explicat ell mateix a l’entrevista que li ha fet Kiko Amat -co-director d’aquest cotarro- al web gentnormal. La meitat d’Astrud abandona, renuncia temporalmet al pop. I ho farà a Primera Persona 2014. Els motius que porten a Manolo a donar per acabada aquesta etapa els explica a la citada i llarga entrevista. Llegeixin i decideixin si és una bona notícia o no, en qualsevol dels casos, podran dir adéu a les seves cançons en directe a Primera Persona.

El festival es tornarà a celebrar al mes de maig sota capelina del CCCB. En aquests temps de tenebra i banalització cultural, és una notícia immillorable que segueixin confiant en Primera Persona. Les dates de l’edició del festival de 2014 són el 8, 9 i 10 de maig.

Aquesta és la novetat, enguany ens hi deixen estar tres dies: Més actuacions, shows, concerts i monòlegs del jo que en els altres dues edicions. El cartell està pràcticament tancat (agraïm des d’aquí les diverses propostes rebudes) i podem afirmar sense cap tipus de “beneficio de la duda” que és el millor que podíem tenir.

Ho descobriran molt aviat i es posaran tan feliços com estem nosaltres.

Primera Persona: Els vídeos

Els nostres estimats amics dels CCCB ens han fet arribar els vídeos de totes les actuacions del darrer cicle Primera Persona. Les neures de Carlo Padial, el bloc Barcelona Ciutat (amb Marcos Ordoñez, Dani el Rojo i Oriol Llopis), Shalom Auslander, Els Dietaris o el ja històric concert de Robert Forster & Part Company. I tota la resta.

Aquí trobaran els links, passant el cursos sobre el nom de l'espectacle. Tinguin a mà els mocadors per omplir-los de llàgrimes nostàlgiques.

Sessió 1

Hip Hop 80’s

Carlo Padial

Shalom Auslander

Sessió 2

Barcelona Ciutat

Ana da Silva i Gina Birch (The Raincoats) & Lidia Damunt

Sessió 3

Dietaris

Pulp. Un homenatge a Curtis Garland

Junot Díaz

Sessió 4

Donald Ray Pollock

Robert Forster & Part Company

I recordem: el magnífic recull -també audiovisual- de Ariadna Cebrian de Segundo Premio.

Behind the scenes

Sota el nom planetari de Segundo Premio s'amaga l'Ariadna Cebrian, camera-woman i genius loci femenina del nostre equip. Seus han estat els vídeos de lectures de Primera Persona. I quan diem seus, vol dir que ho ha fet tot ella: gravació, so, grafisme, edició, post-producció. Quan ens va dir que faria un clip sobre el cara endins del cicle imaginàvem que quedaria bé, però el resultat és encara millor. Primera Persona és tot això que veuran, balls arrítmics dels directors inclosos.

Ustedes son maravillosos

Tras el exitazo de público y respuesta de este Primera Persona 2013, los jefes de todo esto, Kiko Amat y Miqui Otero, querrían manifestar su agradecimiento a los que nos han apoyado y seguido en este camino de zarzas (pero también gozos sin fin). Sin las siguientes personas, nada de esto habría sido posible: Manel López, Clara Duch, Irene Ruiz, Jordi Garrigós, Ariadna Cebrián, Josep Casellas, Cristina Sánchez, Elm, Eva Alonso, Lucía Calvo, José Antonio Soria y todo el equipo de sonido y comunicación y prensa del CCCB. También a nuestros fotógrafos Dani Cantó y Helena Exquis.

También, por supuesto, a todos los participantes: Robert Forster, Part Company (o Els Micacus), The Raincoats, Lidia y Mabel Damunt, Donald Ray Pollock, Junot Díaz, Iván de la Nuez, Shalom Auslander, Dani El Rojo, Oriol Llopis, Marcos Ordóñez, Joan Solé, Joan Arqué, Daniel López Valle, Carlo Padial, Ainhoa Rebolledo, Isabel Sucunza, Patxi Irurzun, Manuel Jabois, Federico Montalbán (y su ratón), Laura Fernández, Robert-Juan Cantavella, Núria Valls, DJ Neas, Ramón Giménez “EL Brujo” y Luis Hidalgo.



Y a las entidades y librerías y publicaciones y editoriales que dieron su apoyo de diversos modos: La Central, Librería Pequod, Laie, Tipos Infames, Soviet Magazine, Editorial Empúries, Blackie Books, Random House Mondadori y Edicions 62.

También a los colaboradores en la juerga de inauguración del jueves 02 de mayo: Los Urogallos, Válius, Islandia Nunca Quema, Miqui Puig, Antonio Baños, Valero Sanmartí, Los 4 Cocos, Albert Forns, Martí Sales y Blanca Llum.

Y no querríamos olvidarnos a la dirección del CCCB, que ha creído en nuestro proyecto desde el primer día.

(no se pierdan el storify que ha preparado Lucia Calvo del CCCB:

Lectures #6 Marcos Ordóñez

"La casa del Marcos Ordóñez és un museu de nostàlgies heretades (per a nosaltres, que no les hem viscut), així que creurem tot el que expliqui com l'única veritat. Hores després, tenim veu d'haver inhalat 80 globus d'heli, així és la veu de mil tubes greus del Marcos Ordóñez, i l'escoltem amb els ulls oberts com plats de cafè asseguts al seu jardí. A mi de vegades em surt la pipa retràctil i intento fer-me l'interessant però els altres m'esbronquen. Hem vingut a escoltar el que ell ha viscut, allò que ha explicat als seus llibres. La imatge de la xemeneia i les històries que després explicaràs als teus (fins i tot després d'haver ingerit la poció màgica del Chinchón; "incendi de timbals", sí, però al meu puto cap, l'endemà)".

Miqui Otero, a Gentnormal explicant el dia que es va el·laborar aquest vídeo. A casa de l'Ordóñez, on vam passar-hi un tarda memorable.

Kurt i Anna

Kurt Cobain de Nirvana a Incestiside (1992). Així va buscar (i conèixer) a l'Anna de les The Raincoats en un viatge a Londres, previ pas per l'adorada Rought Trade.

The NME search was a clever, saucy upstart of an attempt to be, uh, nasty. However, the Lord and Julian Cope himself know how we need, need, need the NME to embrace the unifying hands of our children across this big blue marble and NIRVANA's tarty musical career. So please bless up again - we'll forever feed off of your high-calorie boggy turbinates.

In an attempt to satisfy the second part of my quest, I went to the Rough Trade shop and, of course, found no Raincoats record in the bin. I then asked the woman behind the counter about it and she said "well, it happens that I'm neighbors with Anna (member of The Raincoats) and she works at an antique shop just a few miles from here." So she drew me a map and I started on my way to Anna's.

Sometime later, I arrived at this elfin shop filled with something else I've compulsively searched for over the past few years - really old fucked up marionette-like wood carved dolls (quite a few hundred years old). Lots of them... I've fantasized about finding a ship filled with so many. They wouldn't accept my credit card but the dolls were really way too expensive anyway. Anna was there, however, so I politely introduced myself with a fever- red face and explained the reason for my intrusion. I can remember her mean boss almost setting me on fire with his glares. She said "well, I may have a few lying around so, if I find one, I'll send it to you (very polite, very English)." I left feeling like a dork, like I had violated her space, like she probably thought my band was tacky.

A few weeks later I received a vinal copy of that wonderfully classic scripture with a personalized dust sleeve covered with xeroxed lyrics, pictures, and all the members' signatures. There was also a touching letter from Anna. It made me happier than playing in front of thousands of people each night, rock-god idolization fron fans, music industry plankton kissing my ass, and the million dollars I made last year. It was one of the few really important things that I've been blessed with since becoming an untouchable boy genius.


* Les Raincoats toquen aquest divendres en un show conjunt amb la Lídia Damunt al cicle Primera Persona.

Primera Persona i el cartell animat

3 i 4 de maig al Teatre CCCB. Entre l’striptease emocional i l’autobiografia impúdica, Primera Persona és un festival multidisciplinari en què s’expliquen històries que parteixen del jo més pur. Relats de vida, de vegades més camuflats i d’altres més literals, sempre literaris, atípics, tragicòmics i antièpics que demostren que qualsevol pot ser l’heroi (o l’antiheroi) d’una experiència mereixedora d’una novel·la, pel·lícula o cançó. Dirigit per Miqui Otero i Kiko Amat.

Un vídeo de CCCB

Apaga ese motor en movimiento (per Ainhoa Rebolledo)

Odiaré muchísimo a todos mis amigos que, el primer fin de semana de mayo, vengan al festival Primera Persona y no se queden a verme. Mi nombre sale en el cartel ahí, pequeñito al fondo a la izquierda, como las cosas importantes, como los baños en los bares. Lo bueno del festival Primera Persona es que es para todos los públicos (que no “para toda la familia”, eufemismo de “infantil”) y todos, amigos y desconocidos, vendrán a picotear un poco de todo, de música, literatura y que por favor, que la cerveza sea barata.

A mí, que me podrían haber puesto a bailar, me van a poner a hablar en la parte de los “DIETARIS” -con mayúsculas, con Manuel Jabois, Isabel Sucunza, Federico Montalbán, y Patxi Irurzun- y espero que todo sea tranquilito y bien porque no quiero jaleos ni personas en el público gritando “toca Helter Skelter” o “¡Toca la del anuncio!” o “¡Esto ya lo pintó Hematocrítico!” como hago yo cuando voy a ver un concierto a una sala de conciertos o un cuadro a una sala de cuadros. [Hace unas semanas estuve en el Kosmópolis del CCCB y, mientras Jordi Carrión y Nacho Vigalondo proyectaban videos y mantenían una batalla de series y películas de ciencia-ficción en plan guerra coreana -te-provoco-pero-luego-no-te-tiro-nunca-nada, yo me puse a aplaudir mediante gemidos. Ah, y también de hace un par de semanas es esta reseña de un concierto de Tigres Leones: Por fin turno para los invitados especiales, Tigres Leones, desde Madrid. Estuvieron cómodos sobre el escenario, pese a las caprichosas exigencias de una fan incontenida, tan adorable como impertinente:“¡Más rápido!”,“¡Más cuadros!”,“¡Más barbas!”.] Por favor, eh, no quiero nada de eso mientras YO hable. No me paguéis con la misma moneda, a mí pagadme con dinero.

¿Y de qué voy a hablar? -empezar párrafo con una pregunta es muy de “sé-de-lo-que-hablo”, atención- Pues hablaremos de los dietarios, sí, esas libretas donde se apuntan frases-párrafos que no dicen nada, páginas que juntas cuentan una vida (ojito! Qué tan bonita me ha quedado esta frase) Mi intención es hablar un poco de estos cuatro puntos. Gritaré como una máquina tragaperras contenta eso de ¡Un, dos, tres, cuatro! ¡Avances! Y trataré de hablar de los dietarios. Aquí, mis apuntes.

Al diario más importante lo denominaremos “AGENDA 2013” y está ordenado cronológicamente (de presente a futuro) mis nuevos planes -idénticas estrategias- de diversión y supervivencia: quedar para ir al cine con Miri, bajar andando a la Filmoteca con Isis, rodar pelis guarrillas con algún chico, grabarlas con los ángulos menos recomendados para el cine porno.

Al segundo diario lo denominaremos “LIBRETA NEGRA”. En esa voy apuntando sentimientos, es decir, la CARA B de la agenda, la carnaza pura y dura. Una pequeña transcripción, suave, un (SIC) inesperado: “Biblias superlocas que leen los sudamericanos en el metro de Madrid. ¿Qué pensarán ellos de lo que leo yo? Sucesión de palabras que leídas de corrido rápido sin pensar pueden llegar a hacerte sentir bien aunque no estés entendiendo NADA”).

Al tercer diario lo denominaremos “BOOGIE DE LA MUERTE”. Es una pequeña libreta donde voy apuntando el día a día de mis rupturas sentimentales. Es decir, sólo lo escribo cuando estoy IN THE MOOD FOR DESAMOR, minuto al minuto: “19:15 hoy he vuelto a casa después de tres días durmiendo con M. y le he dicho a P. que me iba a marchar definitivamente y me ha dicho que vale, que todo bien, que él también cree que lo mejor es dejar de vivir juntos y luego me ha preguntado si íbamos al McDonald's. Maldito cabrón, le digo de dejarlo y sólo piensa en el McDonald's. 23:15 venimos del McDonald's.
Al cuarto diario lo denominaremos “SU DIETARIO” son las notas que escriben los compañeros de cama de turno, los previstos y los imprevistos. Mi antepenúltimo ex novio escribió en su dietario 2012 algo así como “Noia molt maca, no es pentina i parla massa” el día que me conoció. Mi antePREpenúltimo ex novio describía en muchas libretas todos los cuernos que me ponía pero, eh, pero qué arte, qué poesía. Qué bien escribía. Sobre “todas ellas”.

"I wrote on hotel note paper.
And: "The other night,
When we were asleep in some Hotel bed, your breath
Moving through your voicebox
Made perfect harmonics."
I wrote a verse about "Your timpani breasts
and violin bow legs"

Seguramente justo antes de mi/nuestro (¿show? ¿actuación? ¿sermón de cura?) en el Primera Persona me ponga muy nerviosa y esté muy borracha y todo sea ESPERPÉNTICO y en ningún momento hable de nada relacionado con un dietario pero voy a cuidarme mucho, de igual forma que me prometo y me re-prometo que no beberé ni tomaré nada que no sean coca-colas y bocatas de chorizo este Primavera Sound, que voy a dedicarme única y exclusivamente a ver los conciertos, a disfrutarlos y luego escribir muchísimo sobre ellos. Bueno, no. Bueno, sí. Qué más da, si al final estaré de resaca una semana.

PD. Ah, y mi dietario bis es mi blog, el let's pretend we were drunk, ese es mi dietario pero sólo de los recuerdos inventados que total, qué más da recordar que imaginar.

Ainhoa Rebolledo.

Entrevista a la vista

Encara no ho havíem dit, per evident. Però aquí està, tenen als artístes que participaran al Primera Persona de dissabte a la seva disposició per a fer entrevistes. Inclòs Valero Sanmartí, encara que ell ho contestarà per correu. Destacar al bo de Robert Forster dels The Go-Betweens, que venen a ser els Beatles dels nostres directors, per dir-ho d'alguna manera que s'entengui. No dubtin a posar-se en contacte amb nosaltres per a comandes a domicili, encara que no creíem que vinguin a fer el café a casa vostra.

Lectures #5 Ainhoa Rebolledo

Ainhoa Rebolledo explica moltes coses. Mentim, Ainhoa Rebolledo ho explica tot. El més divertit és que li passen un munt d’històries cada una més boja que l’anterior. I sí no són genials, ella les deforma amb el mateix estil. No sabem que farà al Primera Persona, però ja tremolem. Hem dit que no sabem el què, però sí el com, com a mínim el com vindrà, amb la ja històrica Mari Klinski, o amb alguna altra bicicleta que no li hagin afanat. L’Ainhoa va voler quedar amb nosaltres a La Casita Blanca de la Plaça Lesseps, i aquesta lectura no és més que el començament d’una tarda que va durar segles.

* Ainhoa Rebolledo actua el proper dissabte 4 de maig al cicle Primera Persona.

Iván de la Nuez, la Primera Persona de Primera Persona, acompañará a Junot Díaz.

Todo empezó con una llamada de Iván de la Nuez. Sin esa llamada (¿o fue un mail?) Primera Persona no existiría. Él quiso encargarnos un festival, así que a él le debemos que estos dos años hayan sido posibles. Además de poner la semilla, este cubano barcelonés, ensayista, intelectual, comisario, crítico, escritor, es amigo de Junot Díaz. Así que celebramos su incorporación en el cartel como entrevistador del escritor dominicano. Caribe y letras, trujillato y primeras epifanías culturales, en una charla que promete ser un trip sentimental sobre los puntos más determinantes de la obra de Díaz.

¡Gracias, Iván!

Lectures #4 Junot Díaz

Aquest any al Primera Persona portem un premi Pulitzer. Junot Díaz és un dels escriptors més reputats dels Estats Units, amant dels còmics i la cultura de serie B, al cicle som fans seus des de la publicació de La maravillosa vida breve de Óscar Wao. Nascut a Santo Domingo, arriba a Barcelona poc després de publicar This Is How You Lose Her, el seu segon recull de relats. El llegeix Miqui Otero, un matí a Sant Antoni, a quatre carrers de casa seva.

*Junot Díaz actuarà al Primera Persona el Dissabte 4 de maig a les 19:30 h, a la Sessió 3

Give me five

1- Fem una festa d'inauguració. Som qui som i venim d'on venim, i abans de començar el cicle ho celebrem a la nostra manera. La benvinguda i les salutacions amb els amics on més ens agrada estar i com, amb una cervesa a la mà. Començar amb bon peu i lletra borrosa.

2- Serà el 2 de maig a partir de les 21:30 al C3 del CCCB i hi haurà actuacions. Innegociable.

3- L'Albert Forns ens llegirà fragments de “Albert Serra”, la novel·la que l'ha convertit en un dels escriptors novells més buscats del país. També en Martí Sales -íntim de Primera Persona- amb la Blanca Llum, barallant-se amb “Plens de Vida”, del Fante. Dos criminals literaris venen a posar els punts sobre les i's. Antonio Baños, que assegura que portarà la guitarra, i Valero Sanmartí, lider sectari de membre viril bífid que promet salvar la pàtria catalana. No sabem què, ni com, però hi seran.

4- Toquen tres de les nostres bandes favorites d'aqui aprop. Islandia nunca quema, pop elegant i inspirador que sona als The Go-Betweens i als Flying Nun. Vàlius tenen la immediatesa del pop més tirat i canalla que et puguis tirar a la cara. I els Urogallos, dels que som fans de xapa a la solapa -literal- i que ara mateix són la banda més divertida del planeta.

5. Acabarem punxant discos. En vínil, obvi. Miqui Otero, Miqui Puig i Kiko Amat, junts per a l'ocasió sota el nom de Modena Summit i Los 4 cocos, complices i companys de batalla.

EXTRA POINT. Vinguin, l'entrada és gratuïta.

Aquest és el cartell, fet per en Marc Andreu, de Veracruz, i de Senderos. I dissenyador artesà i pro.

Lectures #3 Dani el Rojo

Després de fer una cervesa amb Dani el Rojo acabes pensant que les pel•lícules de l’Scorsese ben bé les podrien programar al Club Super 3 en horari de sobretaula. Atracaments, drogues, prostitució i crim organitzat a ritme de “Sex & Drugs & Rock’n’Roll” de l’Ian Dury. La vida de Dani el Rojo ha donat per dos llibres i encara no està tota explicada, perquè una setmana de El Millonario -com es conexia a El Rojo- acomula tantes experiències obscures (per dir-ho d’alguna manera) com una una vida corrent de 110 anys. El gang més famós de Barcelona encara té coses a dir sobre una Barcelona que ja no hi és, que ens han robat.

*Dani el Rojo actuarà al Primera Persona en el bloc Barcelona Ciutat, amb Oriol Llopis i Marcos Ordoñez.

El jukebox de Lídia Damunt

Lídia Damunt és absolutament favorita per l’equip de Primera Persona. En solitari o amb els Hello Cuca, ens es igual. La Damunt presentarà al cicle un jukebox sobre algunes cançons punk que li han marcat la vida. Bikini Kill, The Raincoats, Bratmobile, totes elles bandes glorioses i que apareixen en aquest teaser casolà d’avançament que la Lidia ens presenta en exclusiva. La veureu divendres, i serà inoblidable.

Horaris i entrades de Primera Persona

Ja tenim horaris de tot plegat. Sense més, aquí van:

Divendres 3 de maig

19:30 h Sessió 1

Hip Hop 80's:
DJ Neas, Ramón Giménez “El Brujo” i Luis Hidalgo
Un monòleg amb neures
Carlo Padial

Masturbació, Déu i McDonald's
Shalom Auslander

22:30 h Sessió 2

Barcelona Ciutat:
Marcos Ordóñez, Oriol Llopis i Dani El Rojo

Les pioneres del postpunk anglès
Gina Birch i Ana Da Silva (The Raincoats)
amb la one-woman-band
Lidia Damunt

Dissabte 4 de maig

19:30 h Sessió 3

Dietaris:
Ainhoa Rebolledo, Isabel Sucunza, Patxi Irurzun, Federico Montalbán i Manuel Jabois

Pulp, un homenatge a Curtis Garland:
Laura Fernández i Robert Juan-Cantavella

Nerds, reggaeton i superherois
Junot Díaz

22:30 h Sessió 4

Sang, redempció i venjança al sud dels EUA
Donald Ray Pollock

Gran recital de
Robert Forster (The Go-Betweens)
acompanyat pels
Part Company (Fred i Son, Evripidis i Adrián de Alfonso)

Aquest any hem dividit el cicle en sessions independents, pel que podreu comprar l'entrada només per a una o altra sessió. El preu és de 7€ per sessió i de 20 € per l'abonament de totes les sessions. I ja es poden comprar anticipades a aquest link.

The Ten Rules of Rock And Roll by Robert Forster

Ja sense els The Go-Betweens, Robert Forster va començar a escriure una columna de crítica musical al magazine australià The Monthly. Anys després, al 2010, les recopilaria totes en un llibre on Forster enumerava les 10 regles del rock’n’roll. Aquí les deixem:

1. Never follow an artist who describes his or her work as ‘dark’.
2. The second-last song on every album is the weakest.
3. Great bands tend to look alike.
4. Being a rock star is a 24-hour-a-day job.
5. The band with the most tattoos has the worst songs.
6. No band does anything new on stage after the first 20 minutes.
7. The guitarist who changes guitars on stage after every third number is showing you his guitar collection.
8. Every great artist hides behind their manager.
9. Great bands don’t have members making solo albums.
10. The three-piece band is the purest form of rock and roll expression.

* Robert Forster recitarà textos i farà un concert el dissabte 4 de maig al Primera Persona, músics de Fred i Son, Evripidis & His Tragedies i Adrián de Alfonso seran la seva banda d'acompanyament. Espectacle creat especialment per a l'ocasió.

Lectures #2 Shalom Auslander

Shalom Auslander va adonar-se'n aviat que l'ortodòxia jueva que li havien ensenyat de petit no seria el que marcaria el seu modus vivendi. Va descobrir la pornografia, i la masturbació compulsiva -és clar- i les drogues. I tot de coses que no havia de fer, però que feia. I li encantaven. Segurament Auslander acabarà a l'infern sense redempció possible, però a aquestes alçades de la seva vida el pecat viu tan arrelat a ell que, total, ja no ve d'aquí. Però el nostre cel se l'ha guanyat, segur, amb Lamentaciones de un Prepucio una novel·la brillant. Auslander vindrà directament des de Nova York al Primera Persona, així que per llegir un fragment de la seva primera novel·la li hem buscat un futur acompanyant als mons de Satan. És Kiko Amat, co-director de Primera Persona, llegint obscenitats davant un Sex-Shop del carrer Muntaner.

5 cançons amb Carlo Padial

Carlo Padial serà al Primera Persona parlant de rap. De rap i de neures, dos dels temes que marquen la seva vida. De costa a costa, Padial ens apropa cinc cançons que han marcat la seva vida. Sense distincions east/west, amb vella escola i amb nova que, vist amb perspectiva, comença a ser vella. El segon disc de Nas? Biggie, 2Pac i totes les històries amb Death Row i Suge Knight? Comença a fer masses anys de tot plegat. Un drama.

"Big Poppa" de Notorious B.I.G.
Me siento así cuando entro en un bar. o al menos así es como pienso que se refieren a mí cuando me ven entrar en un bar, como a Big Poppa.
O también como Lesbiana confundida. Pero eso es una canción de Chambao, creo.

"Nas is like" de Nas.
Suelo ir con esta actitud por la calle, todo es posible, también cuando escribo. Mis relatos funcionan como contenedores en los que se agita algo ajeno al propio relato. Un chocante animal dislocado que trastoca todas y cada una de las reglas no escritas de la escritura. El relato como tal está roto en mil pedazos. No tiene sentido hablar de pérdida sistematica del sentido. Todas las objeciones dadas a lo que supondría una utilización catastrófica del lenguaje han sido vencidas. Ya no tienen razón de ser. Como diría no se quién, estamos en otra cosa. Uno como grandioso simulacro de si mismo siendo uno eso que se es capaz de vislumbrar como composición de fuerzas desconocidas del hombre y que se componen en y con el hombre, superándolo.

"I know you got soul" de Eric B. & Rakim.
Algunos de mis escritores favoritos son raperos. Aquí hay un ejemplo. Un repaso a los escritos y no hay duda de que he tomado la escritura al asalto,como un auténtico impostor,un animal extraño preparado para un intento de suplantación,incapaz de entrar en ella,sin hacerla mia,o haciéndolo a fuerza de haber "estudiado" todos los "trucos" para infiltrarme.Sin duda si la escritura es cosa de ciertos animales puros que la retuercen y la hacen extraña y la relanzan a fuerza de amarla,yo soy otro tipo de animal,extraño a la escritura y a la relación que establecen con ella los autores que uno ha admirado,y en los que uno ha querido plantarse y deslizarse,incluso con cierta conciencia de saberme impostor y que en cualquier momento se tendrá que salir disimulando o a la carrera de la fiesta.

"The lover in you" de Sugarhill Gang.
Esta canción me entusiasma. Genera un estado de ánimo único, escuchada en el momento adecuado.La historia que cuenta es un tanto confusa: propone una relación (y las restantes parecen estorbarles) entre un adulto y un joven en la que la relación real es un frenetico catálogo de como llevarse al huerto a un joven arabe culto y sensible sin que en ningun momento se dé a entender que sí podría ser normal cierta relación homoerótica más o menos natural/cultural entre ellos. Sin embargo, el rapero del final entra directamente a saco en la ficción que propone y se encarga de dejar claro lo dificil que le resulta mostrarnos lo que verdaderamente quiere mostrar y por otra parte muestra como si hacerlo fuera ineludible para él (es muy metacómico lo violento que le resulta al rapero, de ahí ese descontrol verbal). En el estribillo final, donde se menciona un rifle, el rapero parece percatarse (sin percatarse) de que es en otro terreno ajeno al rap donde verdaderamente se desarrollan los acontecimientos que provocan dicha situación. Con razón,al final solo queda la estampida, es decir, el tecladillo.

"Death around the corner" de 2Pac.
La canción que mejor define mis años de instituto, en el Joan Boscà.

El cartell (físic) de Primera Persona

Amics, tenim cartell. Aquest d’aquí sota, i ha quedat meravellós.

Lectures #1 Oriol Llopis

Poc menys d’un mes abans de cel•lebrar el cicle Primera Persona estrenem material inèdit. Una sèrie de lectures d’alguns dels protagonistes del festival, gravades i editades per l’Ariadna Cebrián. Lectures per dir-ne d’alguna manera, ja que molts podrien explicar la seva història a càmera sense cap llibre que serveixi de pauta. L’exemple perfecte és Oriol Llopis, rock-critic nacional de referència d’aquesta casa, que va decidir que parlar sobre música no era com treballar a una cadena de muntatge. Posant la vivència i les sensacions d’allò que escoltava com a precepte, Llopís va ser un dels protagonistes del boom editorial musical dels 80, participant a la majoria de publicacions de l’època. En aquest vídeo ens n’adonem de quin era el modus operandi d’unes persones que estaven començant un gènere amb tant talent com poca experiència. Si això li sumes la premissa tòpica i certa del sexe, drogues i rock’n’roll et surten episodis memorables més propis de bandes de gangs i canalles que d’un consell editorial tal i com el coneixem.

*Oriol Llopis actuarà al Primera Persona en el bloc Barcelona Ciutat, amb Dani el Rojo i Marcos Ordoñez.

Grandes éxitos de Robert Forster y The Go-Betweens

Robert Forster nos ha hecho llegar la lista de canciones que planea tocar en este próximo Primera Persona 2013. Le pedimos 5, nos ha dado 14. Una nueva ventaja de ser fans de The Go-Betweens en lugar de serlo de U2.

El supergrupo-frankestein creado con el único propósito de acompañarle en directo, y que se compone de miembros de algunas bandas fetén (Adrián de Alfonso, Evripidis & His Tragedies, Fred i Son), ya está ensayándolas.

La lista en cuestión, dejen de temblar ya, es la siguiente:

Surfing Magazines

Darlinghurst Nights

I Can Don

Part Company

Spring Rain

Head Full Of Steam

Dive For Your Memory

Rock And Roll Friend

Born to a Family  

Warm Nights

Did she Overtake You

121

Draining the Pool for You

People Say

Solo podemos añadir: ¡Dios santo!

(les ofreceríamos una lista de reproducción con todos ellos bien ordenados y listos para que empapen antes del concierto. Pero no están ni la mitad en spotify. Trendrán que buscar por otros lados)

(Dawning of a) New Era

A Primera Persona no ens hem destacat per ser una avantguarda tecnològica. Més aviat ens caracteritzàvem per quedar-nos a segona -o tercera, o quarta- línia de combat. Però un dia o altre havíem de fer el pas. I ja és aquí. L’alba d’una nova era, com deien els Specials. Tot això traduït a un idioma comú vol dir que ens hem fet un compte de twitter i un altre de Facebook. Des d’aquests espais donarem sortida a contingut addicional del cicle Primera Persona, tindrem una interactivitat més ràpida i fàcil amb el públic, centralitzarem les respostes i alhora servirà de canal de comunicació oficial del festival.

Així doncs, no dubteu més i feu-vos seguidors, followers, fans o el que sigui. Podeu triar el nom que més us agradi per seguir amb més regularitat el dia a dia del cicle.

A més, hem actualitzat el bloc amb totes les biografies dels participants d’enguany. I aprofitem l’avinentesa per anunciar-vos que anirem penjant contingut exclusiu, tan escrit com audiovisual, des de demà i fins el dia que comenci el festival, el 3 de maig.

Podeu seguir el twitter de Primera Persona en aquest enllaç

...i aquí teniu el del Facebook

I ja parlant de coses més interessants, us deixem amb l’entrevista que Kiko Amat va fer a Donald Ray Pollock per a la revista Rockdelux del mes de febrer i que podeu llegir a Bendito Atraso.

Darrera aquests invents infernals de xarxes socials i blocs hi ha Jordi Garrigós, man behind Gent Normal i amic de la casa.

Listado de artistas Primera Persona 2013

Nos complace anunciar el cartel ya definitivo para el Primera persona 2013. Noten que hemos ensamblado un supergrupo barcelonés para acompañar a Robert Forster (bautizados Part Company para la ocasión), y que The Raincoats y Lidia Damunt realizarán una parte del show en colaboración. También tenemos un homenaje a Curtis Garland y el pulp, los ya anunciados Junot Díaz, Shalom Auslander y Donald Ray Pollock como trío literario de ases, y las también anunciadas secciones de Dietaris, Barcelona Ciutat y Hip Hop a.C. (sobre la prehistoria del rap local).

JUNOT DÍAZ

SHALOM AUSLANDER

DONALD RAY POLLOCK

ROBERT FORSTER (THE GO-BETWEENS)

& PART COMPANY

+FRED I SON

+EVRIPIDIS

+ADRIÁN DE ALFONSO

THE RAINCOATS+LIDIA DAMUNT

HOMENATGE CURTIS GARLAND

+ROBERT JUAN-CANTAVELLA

+LAURA FERNÁNDEZ

DIETARIS

+PATXI IRURZUN

+MANUEL JABOIS

+FEDERICO MONTALBÁN

+AINHOA REBOLLEDO

+ISABEL SUCUNZA

BARCELONA CIUTAT

+ORIOL LLOPIS

+DANI EL ROJO

+MARCOS ORDÓÑEZ

HIP HOP a.C.

+RAMÓN GIMÉNEZ “EL BRUJO”

+DJ NEAS

+LUIS HIDALGO

+CARLO PADIAL

Aquí pueden leer una entrevista de la web Bar Comedor con los directores del festival, Miqui Otero y Kiko Amat, si es que desean aún más información.

En breve se inaugurará el Facebook Primera Persona para mantenerles a todos juntos como hermanos (miembros de una iglesia) y al tanto de cada novedad.

The Raincoats + Lidia Damunt, Donald Ray Pollock y Shalom Auslander en Primera persona 2013

Todas las noticias de golpe, para que se empachen. Podemos congratularnos de haber conseguido ocho nuevos nombres para el cartel del Primera persona 2013. A saber:

Donald Ray Pollock, autor de Knockemstiff y El diablo a todas horas (Libros del Silencio), favorito de esta casa, working class hero #1 y narrador sin par, estará con nosotros los días 3 y 4 de mayo del 2013.

También lo hará Shalom Auslander, judío renegado extraordinaire, notorio expulsado-a-patadas-de-la-ortodoxia, ex-pajeador compulsivo y escritor mondante: aquí celebramos una y otra vez Lamento de un prepucio y la recientemente publicada Esperanza; una tragedia (ambas en Blackie Books).

Por último, nos llena de orgullo anunciar a voces que The Raincoats (Gina Birch y Ana Da Silva), celebradas pioneras del fem-punk, compadres espirituales de The Slits y orgullo de la Rough Trade de los ochenta, presentarán en exclusiva para Primera Persona un show de rock’n'roll, spoken word y performance que estará lleno de reflexión vivencial y óptica autosuficiente. Si nos permiten que ricemos el rizo, el colmo es que Lidia Damunt acaba de confirmarnos que se unirá a su show, de un modo aún no especificado pero que nos llena de expectativas y agitación estomacal.

Y, para terminar, otra cápsula: celebraremos los diarios, los dietarios y los cronistas en primera persona. Hemos invitado a cuatro representantes del género para que compartan sus visiones con nosotros: Manuel Jabois (Irse a Madrid, Pepitas de Calabaza), Federico Montalbán (Diario de un amargado, Morsa), Isabel Sucunza (La tienda y la vida, Blackie Books) y Patxi Irurzun (Dios nunca reza, Alberdania). No tenemos más noticias, de momento. Quizás mejor, porque nos iba a dar un ataque cardíaco.

Primera Confirmación: JUNOT DÍAZ, "Así es como lo logramos"

Pronto estará en nuestro barrio. Pronto llegará Junot Díaz con su verborrea de espadachín de callejón anglohispano, de pelea con mandobles de mano abierta, con esa erudición de Serie B de los que sólo veían horribles versiones (es decir: mejores) de pelis consideradas buenas y leían comic-books baratos y mancillados en retretes; esos que, también, tomaban prestados libros de la biblioteca para no devolverlos (libros muy conocidos que ellos, sin embargo, leían muy diferente; otros libros, vaya).
Díaz es ahora un escritor reconocido. Nosotros lo conocimos con los relatos de Los Boys, pero él logró el Premio Pulitzer con La maravillosa vida breve de Óscar Wao (aquí, Mondadori, 2008), una obra portentosa escrita desde el bajovientre y con el ritmo del vacile de la esquina, de un Lavoe en la era del reggaeton, pero con el lenguaje elástico de Bolaño y con el humor del último que se va del bar o del que pasa demasiado tiempo en el banco del parque. Una historia sobre un nerd obeso a secas, y obseso de la ciencia ficción y de una jevita esquiva, nacido en República Dominicana que debe forjar su carácter con los materiales de derribo (la genética, también la familia y el trujillato) en el agujero de donde salió. Es decir: algo parecido a lo que podría haber sido Junot Diaz, si no se hubiera convertido en un escritor de éxito después de muchos años viviendo en Nueva Jersey. What if, siempre.
Junot Díaz es nuestro primer invitado. ¡Recínbanlo con un gran aplauso!




Gracias.


(Gracias, gracias; conténganse, nosotros también estamos emocionados con esta confirmación).

Llegará a España días antes de que llegue a las librerías la colección de relatos This is how you lose her, que estos días ultima con mimo Mondadori, editorial compinche en que esto haya sido posible.

No se nos ocurre mejor forma de arrancar la segunda edición de Primera Persona. Y esto sólo es un aviso. Una declaración de intenciones. Ojo, que en breve anunciamos más caras.

Bienvenidos a Primera Persona 2013. Live Long and Prosper.