23 mar 2016

YO FUI RUNNER DEL PRIMERA PERSONA (per Aïda Camprubí)


Cuando me ofrecieron el trabajo no tenía ni idea de que se trataba. Me alucinaba la perspectiva de trabajar para Kiko Amat y Miqui Otero en un festival al que había ido varias veces y tantas otras me había quedado sin entrada por esos rotundos sold out, que me hacen quererles tanto como maldecirles. Quizás deberían alquilar el Fórum, pero tendrían que cambiarle el nombre al de Persona ‘un millón quinientos’ o El Último Mono y ya nos hemos sentido así demasiadas veces. Entonces me llamaron para hacer de runner, cuando aún pensaba que los runners eran esos seres odiosos que salen a correr vestidos como superhéroes, aspirando los humos de la ciudad, que se gastan medio sueldo en unas bambas y generalmente corren mal, jodiéndose las rodillas. Pero para estar allí, ver todos los espectáculos por delante y por detrás del escenario, sin la opción de quedarme fuera, me pondría ese maillot de alienígena y saldría a correr por donde fuera.

17 mar 2016

MELODÍAS, IMÁGENES, RITMOS Y SONIDOS CHISPORROTEANTES Y SUCULENTOS


Los amigos del Primera Persona me piden que cuente cómo será mi concierto y cómo siento mi presencia en el festival, así que aquí me dispongo a desplegar mis buenas vibraciones:

En primer lugar, los directores del Primera Persona son Miqui Otero y Kiko Amat, dato relevante para mí. Apenas le conozco pero Kiko Amat lleva años enviándome toneladas de fuerza desde la distancia y me agarro a sus palabras cuando siento lo insignificante que es mi música o dudo de mis capacidades.

Kiko me envía toneladas de fuerza y a cambio, yo le envío chorizos ceboleiros de Orense y prometo cariño eterno.

En segundo lugar, tocar en BCN siempre es fantástico; hace una década que trabajo y edito discos con sellos catalanes –Bcore y La Castanya- . Me siento feliz bajo la ética de la pasión y el punk que ellos profesan porque aunque yo parezca una popera redomada, necesito que haya punk. Siempre es genial volver, pasar el rato y ver a todos los amigos que viven en la ciudad.

15 mar 2016

COMO ZANÓN CONOCIÓ A MARSÉ


Durante años compré libros por su título o portada. Me estrellé con doce años con una edición de Bruguera de Si te dicen que caí, en sus primeras cincuenta páginas. Recuerdo a mi padre –que no entendía que me diera por los libros- cogiendo el ejemplar, y al comprobar que era Marsé, en cierto manera para él, uno de los nuestros –taxista, derrotado, charnego-, no haciendo ningún comentario, como dándome la bula para seguir leyendo. Pero abandoné el libro. No volví a Marsé hasta muchos años después. Cuando leía a Casavella, y había quien citaba a aquél como referencia. Ronda del Guinardó me pareció una joya. Sin solución de continuidad El embrujo de Shangai me ganó para la causa. Aún es mi favorito. Me imaginaba al escritor como un personaje de western de las películas de los sábados por la tarde. Alguien no muy locuaz. De palabras justas. Un tipo honesto. Alguien que te daba lo que tenía sin hacer trampas o mover las pulseras para que te distrajeras con la musiquita y no con la trama o de qué estaban hechos los personajes. Me gustó la ternura. El aroma a traición que el mundo adulto ejerce sobre la infancia. Esos niños feroces, mentirosos, irreductibles. Esos adultos que desaparecen, que nadie sabe realmente a dónde han ido a parar. Un día volveré creo que fue la siguiente y es más que obvio que cuando escribía Yo fui Johnny Thunders la tenía en mente. Me lo acabé leyendo todo. De las últimas, Si te dicen que caí. Entendí la voladura de cabeza de mis doce años, claro.

9 feb 2016

AVANCEM SIS NOMS DEL CARTELL DE PRIMERA PERSONA 2016


Aquest matí hem presentat part del cartell de la cinquena edició del festival Primera Persona, el cicle cultural multidisciplinar que tindrà lloc els propers 6 i 7 de maig al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Com la resta de cartell, que sabrem en una segona –i definitiva- confirmació que anunciarem properament, aquests noms representen perfectament l’esperit creatiu del festival. A més, també volem anunciar-vos el desembarcament de Primera Persona a Madrid, a la seu de La Casa Encendida i amb una programació a mida que tindrà lloc el dissabte 7 de maig (properament s’anunciarà qui actuarà a la cita madrilenya).

Escollits personalment pels directors de Primera Persona, els novel•listes Kiko Amat i Miqui Otero, els primers artistes que confirmats són els següents:



James Rhodes (Londres, 1975)

James Rhodes va ser el primer nom que volíem amb nosaltres aquest 2016. Poques pàgines després de començar la seva autobiografia, Instrumental, editada en castellà per Blackie Books, teníem clar que seria un dels participants de la cinquena edició de Primera Persona. L’olfacte ens ha funcionat i el músic ja és un fenomen a nivell internacional. Pianista de gran prestigi, amb diversos àlbums de clàssica a les seves esquenes, Rhodes oferirà una xerrada literària i emocional sobre el seu popular llibre, interpretant a mode d'exemple alguna peça al piano.




Stephin Merritt (Canadà, 1966)

El canadenc Stephin Merritt és un dels indiscutibles grans talents pop dels darrers 20 anys. Els seus treballs en solitari, amb The 6ths i, sobretot, amb The Magnetic Fields són referències importantíssimes de la música popular contemporània. Treballs com Holiday, Get Lost i sobretot el meravellós triple àlbum 69 Love Songs han marcat una generació de públic i artistes. Delicadesa, melodia i nuesa pop per un dels grans noms d’aquesta edició, i que oferirà un concert únic a la ciutat.




Juan Marsé (Barcelona 1933) i Carlos Zanon (Barcelona 1966).

La presència d’un nom com el de Juan Marsé és d’aquelles que justifiquen fer aquest festival. Novel•lista multi-premiat, cronista de la Barcelona obrera i company de batalles de Manuel Vázquez Montalbán, Eduardo Mendoza o Terenci Moix. Marsé ens repassarà tota la seva carrera en una apassionant entrevista en directe perpetrada per Carlos Zanon, recent guanyador del premi Hammet de novel•la negra amb el seu Yo fui Johnny Thunders i que actualment es troba promocionant el seu nou llibre de contes, Marley estaba muerto (RBA) i és considerat com un dels hereus naturals de Marsé.



Renata Adler (Milan, 1937)

Per fi ha acabat un greuge històric i tenim la primera traducció al castellà de la Renata Adler, una de las grans assagistes nord-americanes dels 70 i 80. Redactora i crítica de cinema històrica del New Yorker, Adler ha destacat pel seu caràcter contestari i anti-coorporatiu. La seva primera novel•la traduïda al castellà, editada l’any passat per Sexto Piso, és Lancha Rápida, el brillant retrat d’una escriptora de Nova York als anys setanta. Aquest mateix mes, l’editorial publicarà una nova traduccio d’Adler, Oscuridad Total L’entrevistarà en directe la Begoña Gómez, una de les veus més interessants del periodisme cultural de Barcelona.



Aries (Bilbao, 1979)

Sota aquesta constel•lació s’amaga Isabel Fernández Reviriego, música polifacètica, fanzinera i artista en majúscules. Seguim la Isa des de fa anys, quan vam començar a escoltar les melodies pop de Charades, un dels grups independents més brillants de la dècada passada a l'estat. Ara en solitari i sota el sobrenom d’Aries, la bilbaïna amb residència a Galícia explora sonoritats electròniques sense perdre les harmonies sixties que l’han caracteritzat tota la seva carrera, trobant el punt on es troben The Association i Animal Collective. Vindrà al festival a presentar el seu tercer treball com a Aries, que es publicarà properament en edició conjunta entre La Castanya i K Records, el mític segell d’Olympia que dirigeix Calvin Johnson de Beat Happening.